Un total de 12.500 desnonaments s’han ordenat a Catalunya fins el primer trimestre de 2011. Posem, que per cada desnonament hi van una mitjana de 3,5 persones. Si fem números, ens dona la esgarrifosa xifra de 43.750 persones desallotjades, sense lloc on viure, per no poder afrontar el cost de les hipoteques. I només estem parlant del primer trimestre del 2011, a vosaltres no ho se, però a mi em fa pensar...
Va home, obrim els ulls! La majoria de lectors, pensareu , es una xifra molt elevada, però encara queda lluny de mi, no em tocarà pas...
A quin preu no ens tocarà pas? Gastar-se el 50% del salari (si tenim sort de tenir-lo) en l’habitatge? Treballar més hores que un rellotge, per poder tenir el ritme de vida que volem tenir?
Senyors, l’altre dia en feia ressò l’ara.cat: “un altre bombolla punxa: La dels que creien que havien pujat un pis en l’ascensor social tirant del crèdit”
Ens han fet creure que podíem viure per sobre de les nostres possibilitats, però nosaltres també ens hem deixat enganyar, era més fàcil pensar que tot era ben parit i que érem una mica més rics que abans...
Però rics en que? En objectes? En diners? En temps? En amistats?...
Les coses van ser creades per ser usades, i les persones per ser estimades; el motiu per que el món està en crisi? Les persones estan sent usades, i les coses estan sent estimades!
Alternatives? Hi ha un munt!, el que passa que estan amagades rere els mitjans de comunicació de masses, que ja s’encarreguen en fer-nos creure que som les persones més felices del món; ja que el barça es el millor equip del món, i en dos dies tenim un gran partit que ens farà oblidar que estem vivint sota d’un pont!
PAN Y CIRCO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada